lunes, 19 de octubre de 2009

Debat

Vivim en un món amb molt de color i de vegades sembla que al voltant nostre només volem allò que és com nosaltres. Cada paraula de l'explicació de la Pac, cada moment de la creació de la primera part, cada aportació dels meus companys al debat, em donaven raons i motius suficients, per creure que ben bé, ningú acaba per respectar del tot la diversitat cultural. I jo sóc la primera que moltes vegades em poden passar pel cap reflexions que una vegada meditades són esborrades com en un disc dur. Costa molt adaptar-se a tradicions noves, i més quan moltes vegades l'esforç ha de ser exageradament individualista.



A l'anterior entrada d'aquest Blog, parlava que em d'aprendre a conviure. Aquest aspecte no el podem oblidar mai. Em de conviure tots i sense expcepció i ens hem d'esfoçar per aconseguir que aquesta paraula englobi la totalitat d'essers que hi ha a la terra. Ho explico així, perque a l'escola on treballo es porta a terme l'hora complementària de convivència i la programació general estableix uns objectius mínims de respecte a les persones. I punt. En cap moment s'ha d'especificar de quina nacionalitat o religió és per tractar-ho d'una o altra manera.
Amb tot això vull dir que el tema del racisme i la intolerància s'ha de treballar des de la base com element d'aprenentatge a tots els àmbits que confomin l'entorn de les persones. I que ha d'utilitzar-se un proces unificat i sense distincions.
Les aportacions dels companys i la meva pròpia, durant el debat, crec donen una imatge una mica utópica. A tots ens agradaria realitzar una tasca com la que fa el Joel, amb una finalitat tant important com és la plantejada, mitjançant el procediment adequat. Crec que tots en coneixem la teoría, però la pràctica és diferent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario